A les nostres vides, les ulleres juguen un paper important tant per a les persones amb mala visió com per a aquelles que prefereixen utilitzar-les amb freqüència per protegir-se dels raigs solars. Quan escollim marcs i òptiques, no sempre pensem en com es fan. I aquesta informació pot ser útil a l'hora de comprar un accessori per a aquells que tenen problemes de visió.
De què estan fetes les ulleres?
Molt sovint, el material utilitzat per fer-los depèn de la finalitat. Les ulleres tenen diferents funcionalitats, per exemple:
- medicinal;
- bifocal;
- progressiu;
- oficina;
- ordinador;
- carnets de conduir;
- protecció solar
Malgrat la varietat, tots consisteixen en lents i marcs, que es divideixen segons el tipus de disseny en sense montura, semisense vora i sense montura. El disseny es divideix en angular, arrodonit i universal; això ofereix una excel·lent oportunitat per triar el model més adequat segons la forma de la cara.
Els marcs clàssics per a ulleres correctores estan fets de plàstic o metall.Es veuen força elegants, fets d'alumini prim, recoberts amb una capa de recobriment decoratiu, que tendeix a desgastar-se amb el temps. Els models de titani es consideren més duradors: poden durar dècades, la qual cosa afecta el seu cost més elevat.
Al punt àlgid de la popularitat recentment hi ha marcs de plàstic, fusta, banya, acetat de cel·lulosa multicapa amb diversos dissenys i paletes de colors. El seu avantatge també rau en la capacitat d'instal·lar vidre de qualsevol gruix.
Per a persones amb un estatus i ingressos elevats, els fabricants ofereixen articles de prestigi fets de metalls preciosos o recoberts amb ells, que tenen un paper important en la creació d'una imatge. Els aliatges de plata, or, platí, pal·ladi i iridi alleugereixen el pes del material.
Les lents, per la seva estructura, són de polímer, és a dir, de plàstic, i minerals, de vidre, segons de quina matèria primera estiguin fetes.
Com es fabriquen les lents?
Quan hàgiu decidit el marc i les lents, l'ordre es dóna al mestre per a l'execució. Fa uns quants anys, el seu torn es feia gairebé a mà. Però la ciència no s'atura, perquè ara els desenvolupaments tècnics permeten dur a terme aquest procediment automàticament en un dispositiu especial.
Les òptiques normalment es subministren en forma de blancs rodons i ovals, als quals cal donar la configuració requerida. L'embalatge indica el nom de la lent, l'índex de refracció, la potència òptica, el diàmetre i el tipus de recobriment. Més lluny:
- Amb un dioptrímetre, es comproven i es marquen el centre òptic i la direcció de l'eix.
- Es determina la mida i la forma del marc i les seves dades es carreguen al bloquejador.
- S'introdueixen els valors de centrat: la distància entre els alumnes i la seva alçada.
- A continuació, el marcatge s'alinea amb els contorns de la pantalla i s'assegura amb un bloc per evitar que la peça es mogui durant el processament.
- Les dades s'envien a la màquina i s'estableix un programa, com a resultat del qual comença el procés de tornejat.
Gràcies a això, s'obté una lent de la mida i la forma requerides, semblant a la montura, subjecta a poliment final.
Tecnologia de fabricació d'ulleres
El següent pas és preparar el marc. Escanejar-lo us permet determinar la curvatura de la base i la forma de la ranura del bisell. Això es fa per calcular els paràmetres de les lents acabades corresponents als límits del marc. Per fer-lo més plàstic, escalfeu-lo amb un assecador especial. Les lents s'instal·len manualment a l'obertura; quan es refreden, el marc es redueix i les manté fermament al seu lloc.
Al final, tornen a recórrer a l'ús d'un mesurador de diòptries per comprovar finalment l'eix del cilindre i el centratge correcte. A continuació, es netegen els vidres de la pols industrial i les taques de greix i es preparen per al lliurament al client.
2
