"Arcade de l'orella: espera el teu estimat amic!" Totes les noies coneixien aquest signe en el passat. Per a ells, la pèrdua d'una arracada prometia un guany agradable: un estimat amic. Però a les vídues no se'ls permetia portar arracades; això es va percebre com un pecat greu. I totes les dones casades havien de portar arracades per no quedar-se vídues. Aquesta és només una petita part dels signes que envoltaven una de les joies femenines més populars.
Les arracades es coneixen des de l'antiguitat; durant la seva existència, la seva forma s'ha tornat molt diversa. A més dels anells i penjolls tradicionals, cada cop estan més disponibles punys que cobreixen tota l'orella. I la moda de perforar no només el lòbul, sinó també totes les parts possibles de l'orella no s'ha aturat durant la tercera dècada! Tothom està acostumat al fet que les joies es diguin amb el nom d'un home. I per què, per cert, es va triar el nom de Seryozha?
REFERÈNCIA. Fins al segle XVIII A Rússia, només els representants del clergat es deien Sergei.
Per què es diuen així les arracades?
Com sabeu, primer apareix l'objecte i després el seu nom.A Rus, les arracades van aparèixer com a resultat del contacte amb les cultures orientals, ja sigui durant les guerres amb els jàzars o en el procés de comerç amb ells i altres tribus turques. Les dones d'Orient portaven de bon grat anells a les orelles, anomenats "sirga" (en turc - "anell").
Tanmateix, hi ha una altra versió. La paraula va arribar a la llengua russa antiga com a resultat de l'assimilació a la paraula gòtica ausihriggs, a partir de la qual es va formar el rus antic "useryaz". I més tard es va anar convertint en una arracada!
Després d'això, va ser bastant fàcil que l'arracada es convertís en una arracada. En la parla femenina, totes les paraules adopten formes diminutives (així van aparèixer les tasses, les culleres, els bols...).
Aviat la decoració va agafar força, i no només entre les dones, que de bon grat es van decorar amb anells a les orelles i després amb penjolls. Els homes de bon grat pessiguejaven una orella, posant-se els anomenats "odinets", una arracada sense aparellament.
Durant un temps, la moda de perforar les orelles es va aturar a Europa: la moda medieval requeria les orelles tancades. Però a partir del segle XVI es va reprendre la tradició, encara que per motius mèdics.
REFERÈNCIA. Es creia que un lòbul perforat ajudava a millorar la visió. Per tant, viatgers i mariners van començar a perforar-se les orelles. I a Rússia, l'orella perforada d'un mariner significava que havia creuat l'equador almenys una vegada.
Quina relació hi ha amb el nom d'un home?
Més o menys el mateix que entre la ceba-vegetal i la ceba-arma! És a dir, cap! Això s'anomena homonímia en la llengua, quan les paraules que sonen i lletregen igual no tenen un significat comú.
Seryozhka (com a nom per a un nen o un noi) en el significat de nom masculí, es deriva del romà "Sergius" (molt venerat). I no té res a veure amb les arracades! En ambdós casos, l'alternança típica de "Sra" en llengua russa simplement va afectar.
D'acord que això, però, no fa que la decoració sigui menys atractiva!
0
