Els diamants han captivat mirades i ànimes des de l'antiguitat, convertint-se en un símbol de luxe i estatus. Tanmateix, poques vegades algú pensa d'on provenen aquests minerals únics. En aquest article analitzarem aspectes clau relacionats amb el seu origen a la natura.
La formació dels diamants és un procés complex i plurianual que inclou diverses etapes químiques i físiques. Pot ocórrer tant en condicions naturals com simulada artificialment.
Elements bàsics de l'estructura
Com es forma el diamant a la natura és una qüestió que requereix entendre des del punt de vista de la composició química. L'element principal del diamant és el carboni. L'estructura del diamant és una xarxa tetraèdrica en la qual els àtoms de carboni estan connectats per enllaços covalents.
- La distribució específica dels àtoms proporciona propietats úniques: alta duresa, transparència i brillantor;
- La puresa d'un diamant depèn de les impureses i els defectes de la xarxa cristal·lina.
Composició química i estructura molecular
De què prové un diamant? El diamant és una forma al·lotròpica de carboni, amb enllaços covalents entre àtoms formant una xarxa cristal·lina tetraèdrica. Aquesta estructura única proporciona al mineral propietats mecàniques excepcionals, com ara una gran duresa i resistència a l'abrasió.
- Contingut de carboni: 99,95%.
- Densitat específica: 3,50-3,53 g/cm³.
- Duresa a l'escala de Mohs: 10.
Propietats físiques i mecàniques
Per entendre la formació dels diamants, cal familiaritzar-se amb les seves característiques físiques.
- Refracció de la llum: 2,42.
- Conductivitat tèrmica: 900-2320 W/(m K).
- Compresibilitat: 0,000011 GPa⁻¹.
Paràmetres d'avaluació i classificació
La qualitat d'un diamant s'avalua mitjançant quatre paràmetres principals, coneguts com les "quatre C": quirats, claredat, color i tall.
- El quirat determina la massa d'un diamant i és la unitat bàsica de valor.
- La claredat s'avalua en funció de la presència d'inclusions o defectes en l'estructura del diamant.
- El color pot variar des d'una transparència absoluta fins a tons groguencs i marrons.
- El tall determina la qualitat del processament de la pedra i la seva capacitat per reflectir la llum.
Fonts i localitzacions mineres
Com apareixen els diamants a la natura i on es poden trobar? Les principals regions mineres de diamants són Rússia, Botswana, Canadà i Austràlia. S'identifiquen les fonts següents:
- canonades de kimberlita: font de producció més habitual;
- sediments marins: els diamants es poden trobar a les sorres i graves marines;
- Fonts secundàries: els diamants es poden extreure dels sediments fluvials o del sòl.
Entendre les característiques tècniques dels diamants és fonamental per avaluar la seva qualitat, valor i ús en una varietat d'indústries, des de la joieria fins a les aplicacions industrials.L'estudi científic d'aquests paràmetres també proporciona dades valuoses sobre l'origen del diamant a la natura, que poden ser útils per als geòlegs i mineralogistes en les seves investigacions.
Les profunditats de la terra com a font de riquesa
Un dels aspectes més interessants és on es formen els diamants. La formació d'aquesta pedra requereix condicions extremes, que es poden trobar a profunditats d'entre 150 i 200 km per sota de l'escorça terrestre. Allà, a temperatures d'entre 900 i 1.300 graus centígrads i una pressió de diverses desenes de gigapascals, el diamant cristal·litza a partir del carboni. Aquest procés s'anomena diamantogènesi i pot trigar des de diversos milions fins a mil milions d'anys. Els diamants pugen a la superfície de la Terra durant les erupcions volcàniques, de vegades es conserven en canonades de kimberlita o roques de lamproïta.
Factors que afecten la qualitat dels minerals
Com es formen els diamants a nivell micro depèn de molts factors. Per exemple, la velocitat de refredament, el tipus de font de carboni i la presència d'impureses poden afectar significativament les propietats d'un diamant.
- Com més ràpid es produeixi el refredament, menys probabilitats apareixeran impureses.
- La font de carboni pot ser orgànica (de vegetació i plàncton) o inorgànica (del mantell terrestre).
- La presència d'impureses i elements radioactius pot canviar el color i la lluminositat de la pedra.
La joieria de diamants més famosa
Una de les peces de diamants més famoses és la Corona de l'Imperi Britànic, que inclou el famós diamant Cullinan. Aquest diamant tenia originàriament 3.106 quirats i estava dividit en diversos fragments grans, el més gran dels quals és l'"Estrella d'Àfrica" o Cullinan I, amb un pes de 530,2 quirats.
Altres joies de diamants interessants:
- Una altra joieria famosa és el ceptre de l'Imperi Rus, decorat amb el diamant Orlov, amb un pes de 189,62 quirats.
- El famós collaret Tiffany amb el diamant Groc Tiffany de 128,54 quirats es considera una de les joies més cares i rares. Aquest diamant va ser descobert a Sud-àfrica i comprat per Tiffany & Co el 1878.
- El diamant Hope és un dels diamants blaus més famosos del món, amb un pes de 45,52 quirats. Aquest diamant és famós no només pel seu color únic, sinó també pels mites sobre la maledicció que suposadament l'acompanya.
- El diamant Kohinoor (muntanya de la llum) pesa 105,6 quirats i es considera un dels diamants més grans del món. Ara adorna la corona britànica de la Reina Mare.
- El diamant Regent pesa 140,64 quirats, aquest diamant adorna la corona francesa i es conserva al Louvre.
Resultats del viatge del mantell a la joieria
L'origen del mineral de diamant inclou diverses etapes: des de la cristal·lització a enormes profunditats fins a la seva pujada a la superfície i el posterior tall. Comprendre aquest procés no només és interessant, sinó també necessari per avaluar la qualitat i el valor d'una pedra de joieria.
Ara, sabent d'on provenen els diamants, podem afirmar amb confiança que cada diamant no és només una pedra, sinó també un resultat únic d'un procés multimilionari, i de vegades multimilionari, d'origen natural o artificial.