Tots sabem des de la infància que un barret de Panamà és un atribut necessari durant la calor de l'estiu. "Es cuinarà el cap!" - els nostres pares ens van dir si sortíem sense aquest simple tocat. Ha passat molt de temps des de llavors, però Panamà no ha perdut mai la seva rellevància. Avui la porten tant adults com nens.
Tingueu en compte que l'estat de Panamà no és el bressol d'aquest tocat. Va ser inventat a l'Equador al segle XV. Els residents de l'estat assolellat es van salvar de la calor asfixiant amb l'ajuda d'un barret de palla. Va protegir perfectament les orelles, el coll, la cara i el cuir cabellut dels raigs calents del sol.
Els equatorians van seguir estrictament la tecnologia de fabricació d'aquest barret. Cal destacar que enrotllar el tocat en un tub es considerava una mena de control de qualitat. Després d'aquest procediment, un bon barret va tornar ràpidament al seu aspecte original.
A principis del segle XX es va iniciar la construcció del Canal de Panamà. Els treballadors treballaven en condicions inhumanes, passant diverses hores al dia sota els abrasadors raigs del sol. Aleshores es va decidir comprar barrets de palla als equatorians.Un cop acabada la construcció, la fama dels equatorians (com es deien originalment als EUA i Europa) es va estendre per tot el món. Després se'ls va donar el nom oficial que fem servir fins avui.
A mitjans del segle passat, Panamà es va convertir en el tocat dels militars. Va ser utilitzat especialment pels soldats que servien en climes càlids. Així, abans de la Gran Guerra Patriòtica, el 1938, va entrar en vigor l'ordre del NCO núm. 61 de l'URSS, gràcies a la qual aquest barret d'estiu es va convertir en un element d'equipament per al personal militar a Crimea. Però els soldats soviètics són persones amb recursos; van utilitzar Panamà no només per al seu propòsit. Per exemple, s'utilitzava per portar cartutxos i magranes, terra per posar una mina, i fins i tot aigua si no hi havia cap altre recipient a mà. El feien servir per agafar una paella o una llauna quan cuinaven al foc i per amordaçar la boca dels presoners.
Va ser només als anys 60 quan Panamà va entrar a la vida quotidiana dels ciutadans corrents. Als anys 80, els representants del hip-hop l'han utilitzat activament. Aleshores es va convertir en un element imprescindible a l'armari d'un nen.
En la versió clàssica, Panamà és un barret de palla, la qualitat del qual depèn de les característiques del material i del seu teixit. Als països del sud, les fibres de palma s'utilitzen per fer palla. Els barrets de Panamà sovint es fan a mà. Té un aspecte fantàstic, però costa una quantitat de diners desorbitada.
Tanmateix, al nostre país, la confecció de barrets d'estiu s'aborda d'una manera més informal. Per exemple, al nostre país sovint es fabriquen amb materials sintètics, que, però, de vegades no es distingeixen dels materials naturals. La indústria tèxtil tampoc no dorm: els barrets de Panamà de cotó han estat demandats durant dècades.
Qualsevol que pensi que un barret de Panamà és un barret de punt normal s'equivoca.El món de la moda coneix un gran nombre d'aquests tipus. Diguem només els més comuns:
Els barrets de Panamà estan disponibles per a homes, dones o nens. Les diferències entre aquests barrets s'observen només en colors i mides.